Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 

Quina Andorra ens quedarà?

Imprimeix PDF

Diari d’andorra

La tribuna

És urgent repensar i definir el nostre model de territori per preservar l’entorn

Actualitzada 12/08/2022 a les 06:30  Cerni Cairat

Enfilo el camí que puja de Sant Julià a Terra Bogada. A la meva dreta hi queda la vall del riu de Llumeneres i els seus horts. Un paisatge parcel·lat per hortets i prats que encara avui es treballa. La perspectiva de l’alçada fa que aquells qui caven la terra semblin formiguetes. És justament aquí on la majoria comunal anhela i planeja, des de fa més d’una dècada, desenvolupar-hi un pla especial per urbanitzar la vall.

Segueixo pujant creuant els pobles de Nagol i Certés en direcció Pica Romana. Aixeco el cap novament i mirant en direcció la Rabassa hi veig la Plana del banc, on hi ha Naturland. Aquí s’hi intueix el recorregut serpentejant del Tobotronc. És en aquest altre punt on hi ha d’anar a parar el nou abocador de 400.000 metres cúbics de terres provinents de les excavacions de les construccions del país.

Llegiu-ne més...

La gallina dels ous d'or

Imprimeix PDF

Diari d’Andorra

L’atractiu més gran d’Andorra i, en general del Pirineu, és la muntanya

Actualitzada 05/08/2022 a les 06:12

Joan Ganyet i Solé

En la mateixa edició d’aquest periòdic s’oferien fa uns dies dues interessants informacions que poden il·luminar-nos en el tema que ens ocupa. D’una banda, els cònsols d’Ordino, que es distingeixen per la seva sensibilitat ambiental, anunciaven el resultat d’un estudi recent: entre el 2018 i el 2022 s’ha construït l’enorme xifra de 45.000 metres quadrats a la parròquia, i que el POUP preveu la possibilitat d’edificar 4,6 milions de metres quadrats, que podrien encabir una població de... 125.000 habitants! Recordi’s que avui Ordino té 5.300 persones i 1.500 habitatges. Una descomunal desproporció entre realitat i perspectives urbanístiques en vigor. Com és possible una planificació tan desmesurada? Amb bon criteri, els cònsols d’Ordino van manifestar la voluntat de limitar la desenfrenada edificació, ja que creuen que és incompatible amb la declaració de Reserva de la Biosfera de la Unesco.

D’altra banda, i el mateix dia, el director general de Grandvalira es felicitava perquè el mirador solar de Tristaina havia rebut en un mes 7.000 visitants, i que durant el primer estiu de funcionament havia acollit 85.000 turistes. Confiava que aquesta temporada d’estiu els clients d’Ordino Arcalís i Grandvalira assolissin la rodona xifra de 130.000: milers i milers de persones seduïdes per la propaganda i aconduïdes cap al medi natural. No cal dir que com més alta és la cota i més verge és l’indret, més suggerent és l’oferta.

Llegiu-ne més...

Vergonya haurien de tenir

Imprimeix PDF

BonDia

Claude Benet

Dv., 22/07/2022 - 02:55

Vergonya haurien de tenir tots aquells i aquelles Molt Il·lustres i Honorables que han deixat convertir Andorra en un batibull de destrucció.

Tots aquells i aquelles que amb la Llei d’obertura econòmica heu convertit un país sobirà en un producte immobiliari al qual certs personatges fins i tot s’han atrevit a posar-li l’etiqueta de “marca Andorra”. Quin desprestigi i desconsideració, convertir un magnífic territori en producte mercantil inaccessible per a la gent d’aquí.

Vergonya haurien de tenir aquelles i aquells que han deixat malmetre Escaldes amb la construcció de blocs de gran altura que oculten vistes, sol i muntanyes, que ni veïns respecten, i si els han de tapar vistes i sol no passa res mentre ells en tinguin.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que han permès convertir bocins de verd per trossos de gris, ciment i totxanes, permetent que les urbanitzacions siguin més grans que els poblets originals. Algun dia parlarem d’aigua, o de manca d’aigua. Vegeu Anyós, Escàs, Sispony i tants altres llocs d’Andorra.

Aquells i aquelles esfereïts pel creixement exponencial a Ordino i la Massana parlen, un dia sí, però l’altre no, d’una desviació per contenir el volum insosteniblement creixent de cotxes que transiten per aquelles parròquies. Ja no saben què fer, però deixen fer.

Llegiu-ne més...

Cairat demana que es protegeixi l'entorn natural de la Rabassa

Imprimeix PDF

Diari d’Andorra

Sant Julià de Lòria

El conseller alerta que el comú no disposa dels instruments legals per reduir l’impacte humà en els paratges

Actualitzada 27/03/2022 a les 11:13 Víctor González Sant Julià de Lòria

El conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, exigeix al grup de la majoria que s’aprovi i es faci complir un “marc regulador” comunal que permeti protegir l’entorn natural de la Rabassa, així com la resta de paratges de la parròquia, de “la massificació creixent” a la zona. Cairat alerta que Sant Julià de Lòria no disposa d’instruments legals “efectius” per posar límits a la “degradació” del territori i demana a la majoria i al conjunt dels ciutadans que es faci una reflexió sobre com es pot reduir l’impacte en l’entorn de les activitats que s’organitzen en aquests espais. Si l’equip de govern considera que cal donar continuïtat al projecte de Naturland, recalca, cal que el comú es doti d’una legislació que impedeixi que l’acció humana malmeti les zones naturals, tant les que hi ha a l’interior dels terrenys de la concessió administrativa de Camprabassa com les que en queden fora.

Llegiu-ne més...

El Pla de reactivació de Sant Julià aposta pel senderisme però topa amb la circulació de motos

Imprimeix PDF

Altaveu

L’estratègia per invertir en la conservació i promoció de l’entorn i del paisatge de natura contrasta amb el trànsit rodat als camins i amb la dificultat per controlar-lo

Bru Noya 02/04/2022 (14:02 CET)

El Pla de reactivació de Sant Julià de Lòria aposta per l’acció continuada de neteja de boscos i d’adequació i senyalització dels senders excursionistes. Assenyala que cal tenir una cura important del manteniment de tots els camins i circuits naturals, sobretot a finals de l’hivern i a principis de la tardor. El projecte, però, té un obstacle ben gran i és la presencia de motos i trials als camins.

El propi cònsol major lauredià, Josep Majoral va reconèixer durant la darrera reunió de poble que el control de les motos als camins de la parròquia és un problema. És cert que, ocasionalment, hi ha vigilància per part dels banders però també ho és que la presencia de motos de trial i d’enduro és notable. Majoral ha explicat que el fet que circulin sense matrícula és un inconvenient per denunciar els seus conductors. Els cartells prohibint el pas de motos no serveixen per res i les zones amb més presència són les de Nagol, Sant Martí, el cami del Roc de l’Àliga, el de la Solana, Aixirivall, Fontaneda o Canòlich.

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal