Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Proposta alternativa - La Rabassa parc natural .

Imprimeix PDF

LA RABASSA: PARC NATURAL

La societat andorrana encara està immersa en el trasbals històric que ha suposat transformar una societat rural d’alta muntanya en una societat capitalista de consum, en un temps rècord.

La radicalitat amb què s’ha fet aquest canvi ha creat un entorn de paisatge construït i sobreexplotat d’una forma intensiva i no sempre ordenada.

Sense menysprear l’esforç fet per les generacions anteriors, es pot afirmar que de seguir així consumirem ràpidament el nostre atractiu: la muntanya i la bellesa de la natura, és a dir, perdrem la màgia d’Andorra.

Hem arribat al punt que no ens podem permetre continuar malversant el potencial del país, tant com a societat capaç de progressar racionalment amb l’entorn, com per respecte a les generacions futures.

Per això, com a alternativa al projecte de Naturlàndia, demanem la declaració de la Rabassa i entorns com a parc natural, amb una gestió que el diferenciaria de la resta del territori andorrà per l’ús de la muntanya de manera sana en tots els aspectes: físic, humà, biològic i social.

Aquesta gestió es concretaria en els punts següents:

La Plana del Banc (altitud 1.500 metres)

Clausurar el camp de tir. Els perjudicis que comporta –contaminació per plom, soroll...– són incompatibles amb el parc natural. Es pot aprofitar la zona per ubicar-hi les noves instal·lacions i així preservar l’espai a partir d’aquesta cota, que serien:

–Centre de recuperació d’animals autòctons. Per protegir-los i tornar a la natura allò que li pertany, a diferència d’un parc animaler, on els animals estan empresonats i alienats del seu hàbitat natural. Hi podria col·laborar la Universitat d’Andorra i també universitats estrangeres de prestigi.

–Centre d’interpretació de la natura gestionat per la Universitat d’Andorra i l’Institut d’Estudis Andorrans, que impulsaria la recerca científica a la muntanya; biodiversitat, geologia, biologia...

–Centre d’informació del parc natural i de la vall del Madriu-Perafita-Claror amb instal·lacions per al descans dels visitants i punt de partida d’excursions a cavall o a peu.

–Alberg de joventut de qualitat on es puguin organitzar camps internacionals per a joves i colònies d’estiu.

–Instal·lacions per a equips esportius, estades en altitud; evolució possible vers un centre d’alt rendiment per a esportistes d’elit amb serveis de medicina i de rehabilitació de l’esport.

–Instal·lacions per a estudis secundaris d’esportistes i de professions del bosc.

Bosc de la Rabassa (altitud 1.500 - 2.000 metres)

–Gestionar de manera sostenible el bosc pirinenc i submediterrani amb producció de biomassa. El programa Interreg de la UE podria contribuir al finançament.

–Mantenir i senyalitzar els camins abalisats, precisant l’indret, les direccions i marcant el temps de durada del recorregut (veure l’exemple de Suïssa).

–Instal·lar cabanes d’observació de la fauna adequades dins de la xarxa de camins.

–Organitzar itineraris saludables pensats per a tots els públics, fins i tot per a la gent gran.

Planell de Conangle – collada de Pimes – solana de Caborreu – pleta de les Mules (altitud: 2.000 - 2.200 metres)

–Deixar-ho com està ara. No fer-hi cap construcció ni moviment de terres.

–Suprimir la circulació de tots els ginys mecànics: motos, quads, erugues, etcètera (limitar-la només als de socors i de manteniment). Reglamentar l’ús ramader.

–Prohibir el trànsit rodat.

–Gestionar l’estació d’esquí de fons dotant-la de noves instal·lacions d’acollida i ampliant la xarxa de pistes. Renunciar a l’ús de canons d’innivació artificial.

–Fer del pla de Conangle un punt d’entrada a la vall del Madriu-Perafita-Claror i base per a excursions d’alta muntanya (a peu /esquí de muntanya, raquetes o a cavall; sortides de mig, un o diversos dies; etapa inicial –o final– per recórrer la vall patrimoni mundial), amb les instal·lacions i el personal qualificat (guies diplomats). De Conangle a Claror és ideal per iniciar-se en l’esquí de muntanya, per la seva escassa dificultat i mínim perill d’allaus.

–Millorar i ampliar si cal el refugi actual per a hostalatge d’esquiadors i muntanyencs mantenint sempre el respecte pel medi ambient.

–Aprofitar la proposta actual d’edifici bioclimàtic: sense emissió de gasos contaminants i limitant el consum energètic a la utilització exclusiva d’energies renovables (solar, eòlica, geotèrmica, biomassa...). Aquest edifici pot convertir-se en un exemple i demostració del potencial d’aquestes noves tecnologies, que per altra banda ja han donat contrastades proves d’eficàcia.

–Habilitar zones de berenada ben delimitades.

–Mantenir algunes de les activitats actuals i crear-ne de noves: cavalls i ponis, tir amb l’arc, orientació, nivologia, trineus amb gossos, esquí jòring.

Amb aquesta proposta els Amics de la Rabassa volem preservar una muntanya nostra, de tots, que puguem deixar com a llegat patrimonial a les generacions futures i defugir un projecte mercantilista de l’ús de la muntanya que ha estat creat com a resposta al dèficit econòmic de les actuals instal·lacions del camps de neu i el camp de tir, i que es proposa com a solució per reactivar el comerç de Sant Julià de Lòria.

Estem convençuts que el projecte de Naturlàndia no proporcionarà el benefici econòmic esperat, ans al contrari, representarà una pèrdua irreparable d’allò que ara tenim: l’actiu d’una Rabassa encara prou lliure de la contaminació humana.





Reserves naturals


Definició

Espai protegit destinat essencialment a finalitats de conservació de la diversitat biològica (flora, fauna, hàbitats) i de recerca científica aplicable a la conservació i gestió dels recursos naturals (Palau i Argelich, 1996)

Camp d’aplicació

Àrees de superfície reduïda, poc modificades per l’acció humana i de gran valor ecològic, sigui per la concentració d’espècies escasses, rares o singulars, o per l’interès i la diversitat dels hàbitats presents.


Parc natural

Definició

Espai protegit destinat a la vegada a finalitats de conservació de la biodiversitat i del paisatge, manteniment d’activitats humanes tradicionals i foment d’activitats recreatives relacionades amb l’ecoturisme (Palau i Argelich, 1996)

Camp d’aplicació

Àrees de gran superfície en bon estat de conservació, encara que incloguin activitats humanes més o menys tradicionals, sempre que estiguin poc impactades per usos actuals agressius. Els valors naturals, culturals i paisatgístics, així com la possibilitats de recreació respectuosa amb el medi, seran tinguts en compte.


Característiques de les zones previstes per als parcs naturals (Machado, 91 In Palau i Argelich 1996)

Tipus

Objectius

Criteri

Instal·lacions

Zona de reserva

Conservació

No accés públic

Científiques

Zona d’ús restrigit

Afavorir contacte amb natura verge

Accés públic restringit a peu

Científiques

Interpretatives

Zona d’ús moderat

Gaudir públic i usos tradicionals

Accés lliure

Interpretatives, educatives i recreatives

Zona d’ús especial

Infraestructura

Accés restringit

Administració i serveis

Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de Sant Julià de Lòria., f) Annex 1: Estudi justificatiu de les mesures de protecció medi-ambiental. BOPA núm. 63 any 18; 16-8-2006. Volum V, pàgs. 3782-84.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal