Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

28/11/2007 Recurs de reposició devant la CTU

Imprimeix PDF


A LA COMISSIÓ TÈCNICA D’URBANISME

RECURS DE REPOSICIÓ

L’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) el GRUP AMICS DE LA RABASSA; compareixem de nou davant d’aquesta Comissió, i, com millor en Dret escaigui, en temps i forma deguts, a l’empara del disposat per l’article 132 apartat a) en concordança amb el 147 1r de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, (d’ara endavant LGOTU), sota l’ègide de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, FORMULEM RECURS DE REPOSICIÓ CONTRA LA RESOLUCIÓ NÚMERO 59305/2007, REGISTRE NÚM. 537.907, fotocòpia de la qual s’aporta assenyalada com document número 1; en base als següents:

FETS I CONSIDERACIONS DE DRET:

Primer.-

El present recurs es formula en temps i forma deguts, dins dels tretze dies preceptius a comptar de la data de la notificació de la Resolució recorreguda, que fou el dia 9 de novembre del 2007.

Segon.-

Aquesta part recurrent està degudament legitimada per a formular el present recurs de reposició. Al respecte es dóna per reproduïda tota l’argumentació que consta en el recurs d’alçada, i s’invoca, a més, el fet de l’afectació negativa de la Resolució d’aquell recurs, objecte d’aquest propi recurs de reposició.

Tercer.-

Donem per reproduïdes totes i cadascuna de les argumentacions contingudes:
en la sol·licitud presentada a Tràmits de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria en data 24 d’octubre del 2007, perquè les mateixes tenen contingut i fonament, però sobretot perquè no han estat respostes ni contestades per ningú (document acompanyat assenyalat amb el número 2);
en el recurs d’alçada del 26 d’octubre del 2007 (document acompanyat assenyalat amb el número 3), també perquè les mateixes tenen contingut i fonament, però sobretot perquè tampoc han estat preses en consideració per la Resolució que aquí es recorre en reposició.

Quart.-

La Resolució número 63664/2007 és incoherent i està mancada de motivació.

La seva incoherència prové del fet de l’intent de desvirtuació de les al·legacions formulades per aquesta part, traient-les de context i tergiversant-les, intentant així restar-los la importància que tenen, per acabar desconsiderant-les totalment.

Atenent al contingut de l’acord pres pel Consell de Comú en data 26 de juny del 2007, objecte del recurs d’alçada formulat per aquesta part davant aquesta Comissió (document número 4), de cap manera el tobotronc és un remuntador, sinó un tobogan alpí; i és part integrant del projecte de NATURLÀNDIA.

I no és de Dret que les administracions vagin contra els seus propis actes; cosa que es produeix, si d’una banda, la Comissió Tècnica d’Urbanisme es posiciona a favor de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria, avalant tots i cadascun dels seus actes, i incloent el Tobotronc dins del projecte de de NATURLÀNDIA, i, d’altra banda, prestidigita un argument com el quin conté la Resolució recorreguda de present: que el Tobotronc no és ara el què és en realitat, sinó un giny mecànic que forma part del Camp de Neu de La Rabassa.

En primer lloc, és evident –fins i tot per als menys experimentats- que el Tobotronc no té res d’un remuntador mecànic; en segon lloc també és flagrant que no té absolutament cap connexió amb el propi Camp de Neu; i, finalment, -el que és més greu- no es pot pretendre legalitzar la seva col·locació –amb els arguments que precedeixen que desvirtuen la realitat, disfressant-la- que es tracta d’una instal·lació la construcció de la qual permet l’article 51 2.a, perquè té relació amb les pistes i els camins de muntanya; perquè tot això escapa a la realitat.

Tot el que precedeix, per haver literalment fet sortir del context que els era propi els arguments esgrimits per aquesta part per contestar la seva denúncia formulada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme, és mancat de motivació i de fonamentació; i, doncs, incompleix l’article 39 del Codi de l’Administració; i posa aquesta part avui recurrent en indefensió; una indefensió que des d’ara invoca a tots els efectes en Dret pertinents, perquè té abast constitucional.

Cinquè.-

Entén aquesta part recurrent que, per tal de donar compliment a la Llei, en un Estat de Dret com el nostre, segons proclama la Constitució del Principat d’Andorra, és absolutament necessari que les administracions, entre les quals compta l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria, també compleixin la normativa vigent, entre altres, la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que fa que es puguin discutir els efectes d’una autorització comunal per construir en un espai que, als termes de l’article 1.2, és part integrant del patrimoni cultural d’Andorra, perquè està abastament provat que conté, als termes de l’article 3.1.b) de la Llei referenciada, béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic, que, per se, tenen la consideració de béns inventariats, encara que no ho hagin est pròpiament, segons l’article 3.4 del cos legal de contínua referència.

Per aquestes raons, en seguiment del disposat per l’article 4.1 de la dita Llei, les administracions públiques, o sia, tant l’Hble. Comú de Sant Julià de Lôria, com el MI Govern d’Andorra, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra, del qual forma part el Bosc de La Rabassa, cooperant entre elles, i tenint en compte l’expressa prohibició que els dicta l’article 4.3 de no adoptar cap mesura que posi en perill la consecució dels objectius exposats en la Llei ressenyada.

Precisament el punt següent del mateix article, 4.4, és el quin dóna legitimitat i legitimació –i fins i tot obligació ciutadana- a aquesta part per a formular el present recurs.

Sisè.-

Ha quedat abastament provat, s’insisteix, es demostra, s’acredita, es reitera i es vol fer notar que el Bosc de La Rabassa és –és innegable per part de qui sigui- una zona paleontològica, als termes de la classificació continguda en l’article 11.e) del cos legal citat, perquè és exactament un lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, respecte al qual caldrà que l’Estat andorrà formuli la declaració que li correspon, tot el qual s’anuncia ja des d’ara, a tots els efectes que en Dret corresponen; doncs és urgent que la mateixa es produeixi, i aquesta part declara la seva voluntat d’instar-la; amb la consecució de la tramitació que li correspon: la corresponent recollida d’informació, els estudis pertinents, l’exposició pública escaient, tot per acabar obtenint l’oportuna DECLARACIÓ DEL BOSC DE LA RABASSA COM A BÉ D’INTERÈS CULTURAL, determinant els criteris de gestió del mateix, amb el seu entorn de protecció, que solament seran executius a partir de llur publicació al BOPA, i que prevaldran sobre el Pla d’Urbanisme parroquial de Sant Julià de Lòria, per expressa disposició de l’article 12.3 de la Llei contínuament referida.

Setè.-

És imprescindible que s’entengui que la nostra acció és urgent, i que l’avançament de les obres de construcció de NATURLÀNDIA –que no d’ampliació, ni de conservació, ni de complementació del Camp de Neu de La Rabassa-, que han començat amb la construcció del Tobotronc, estan malmetent irremeiablement el bé d’interès cultural que és el Bosc de La Rabassa.

Són múltiples les dades de les quals hom disposa –la pròpia Administració bàsicament- que demostren la riquesa de l’espai fòssil del Bosc de La Rabassa.

Per recollir dades existents fora del País sols cal efectuar les consultes lligades amb la comunicació que s’aporta assenyalada com a document número 5, de l’Institut Català de Paleontologia; indicant però que les més nombroses, riques, i estudiades, són les que ja consten al MI Govern d’Andorra, i han estat consultades per aquesta part recurrent el passat dia 24 d’octubre del 2007 al Departament de Patrimoni Cultural i Política Lingüística, en l’Expedient D-010-AG-035.11.05 de l’Estudi dirigit pel senyor Valentí TURU i MICHELS, amb els títols:

1.Inventari de jaciments paleontològics del Principat d’Andorra. Fase I
Inventari bibliogràfic
Febrer 2006

2.Inventari de jaciments paleontològics del Principat d’Andorra. Fase II
Prospecció de jaciments inventariats
Juliol 2006

3.Inventari de jaciments paleontològics del Principat d’Andorra. Fase II
Annex de fitxes d’afloraments fossilífers
Juliol 2006

4.Inventari de jaciments paleontològics del Principat d’Andorra. Fase III
Valoració dels jaciments inventariats i proposta de protecció
Agost 2006

5.Inventari de jaciments paleontològics del Principat d’Andorra. Fase IV
Mostres de jaciments fòssils inventariats
Setembre 2006

Vuitè.-

Consegüentment, aquesta part s’acull de nou, amb caràcter urgent i inajornable, apel·lant als principis constitucionals proclamats per l’article 3.2 de la Carta Magna, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció d’arbitrarietat; i demana que aquesta Comissió Tècnica d’Urbanisme, a més de revocar la seva Resolució número 63664, estimi la denúncia que li fou formulada el passat dia 26 d’octubre del 2007; i, de manera cautelar i provisional, per mentre es sol·licita i s’obté la intervenció del Ministeri de Cultura, atès que la construcció del projecte NATURLÀNDIA, que s’ha iniciat amb l’obra Tobotronc, causarà perjudicis que més que de difícil, seran d’impossible reparació, l’aturi de manera immediata i urgent.

Per tot el qual, a la Comissió Tècnica d’Urbanisme, a l’empara de la normativa citada,

DEMANEM:

Que revoqui la seva Resolució recorreguda de present, i que doni lloc a totes i cadascunes de les peticions formulades per aquesta part en la seva denúncia, que aquí es reitera i s’insisteix, de data 26 d’octubre proppassat; i que, de manera provisional i cautelar, però urgent i immediata, cursi ordre a l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria, perquè suspengui, sense més evolució, tots i cadascun dels actes d’execució que es troben en curs, materialitzats per obres, al Bosc de La Rabassa, en treball del projecte NATURLÀNDIA en general, i en concret pari tot seguit l’avançament de l’obra de construcció del TOBOTRONC; tot per mentre no es produeixi la intervenció i degut coneixement del Ministeri de Cultura, i l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria no obtingui l’autorització d’aquest Ministeri Titular de Cultura, preceptiva segons l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, per a realitzar qualsevol obra o intervenció en la superfície o territori, zona paleontològica, del Bosc de La Rabassa.

Sant Julià de Lòria, el 28 de novembre del 2007.

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal