Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

08/04/2008 Carta al Consell d'Europa

Imprimeix PDF
Sra. Véronique Herrenschmidt
Presidenta del Comitè Permanent del Conveni de Berna
Consell d’Europa
67075 Strasbourg CedexFrança

Andorra la Vella, 8 d’abril 2008

Apreciada Sra. Véronique Herrenschmidt,

La present vol posar en coneixement del Secretariat del Conveni de Berna algunes actuacions recents a Andorra que posen en situació de risc la presència i supervivència sobre el territori andorrà de diverses espècies incloses als annexos del Conveni de Berna, com ara el Tetrao urogallus cantabricus, Lanius senator, Tyto alba, Bubo bubo, Felis silvestris, per citar-ne només alguns exemples inscrits a l’annex II del Conveni (espècies faunístiques estrictament protegides); lògicament, el nombre d’espècies amenaçades augmenta quan estenem l’anàlisi a l’annex III del Conveni. El Principat d’Andorra és part contractant del Conveni de Berna des del 13 de novembre 2000 i el tractat està en vigor dins l’ordenament jurídic andorrà des del mes de febrer 2001.El govern andorrà te, per tant, l’obligació de prendre les mesures necessàries per assegurar la protecció de les espècies incloses en els annexos i dels seus hàbitats. Aquestes espècies són, a més, protegides per una norma nacional, el Reglament d’espècies animals protegides del 28 de febrer 2001.

El problema ha pres cos de manera sobtada, quan el Comú de Sant Julià de Lòria ha donat llum verda, el 26 de juny 2007, a un projecte de desenvolupament turístic nomenat “Naturlàndia”, sense que aquest projecte hagi estat objecte d’un estudi complet d’impacte sobre el medi envoltant, i per tant sense una exposició a la informació del públic ni la possibilitat de participació sobre l’oportunitat o sobre les característiques del projecte. Fins l’estiu passat Naturlàndia era el nom de l’estació d’esquí de fons del pla de Conangle, però amb la decisió de juny 2007 aquest nom esdevé un projecte consistent en l’extensió d’aquesta petita estació d’esquí de fons en un gran parc de lleure que s’ha de construir sobre terrenys comunals coneguts com el “Bosc de la Rabassa”.

Es tracta d’una zona boscosa molt preservada fins ara. La gran superfície d’aquest bosc madur ofereix un hàbitat únic a nombroses espècies europees amenaçades d’extinció, sense oblidar el fet que representa un espai comú de muntanya obert a tots els ciutadans, un veritable pulmó verd, prop de les zones habitades, veritable espai d’esbarjo simplement pel seu valor natural. Aquesta zona podria en el futur també constituir un espai preciós per a la Xarxa Maragda. A més, és important esmentar que la zona afectada és veïna de la zona tampó de la Vall del Madriu, inscrita com paisatge cultural en la llista del Patrimoni mundial de l’UNESCO[1]. Per tant, seria lògic aplicar les recomanacions adoptades per l’UNESCO i pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa en matèria de desenvolupament turístic en les zones sensible o protegides. I això sembla igualment important en absència d’una llei nacional general sobre la protecció de la natura o sobre els espais protegits.

Són els ciutadans i les persones que habitualment frueixen del Bosc de la Rabassa (excursionistes, esportius, amants de la natura, ensenyants, boletaires, etc.) que s’han inquietat del moviment de camions, els desplaçaments de terres i els treballs d’acondicionament de grans proposicions sense saber de què es tractava durant el mes d’agost 2007. L’Associació per la Defensa de la natura (ADN), organització no governamental basada a Andorra, afiliada a BirdLife, reconeguda per la seva contribució de llarga data al coneixement i a la preservació del patrimoni natural d’Andorra[2], en col·laboració a una agrupació de ciutadans d’Andorra “Els Amics de la Rabassa” i el Club Pirinenc Andorrà han decidit oposar-se a aquest projecte, a fi que sigui justament debatut per la població, i que es pugui trobar un punt d’equilibri entre el desenvolupament i la conservació de la natura. Aquestes diferents associacions estan embrancades des del mes de setembre 2007 en recursos administratius i pretenen utilitzar la via judicial si cal, ateses les greus llacunes procedimentals del projecte en la seva fase inicial i les serioses conseqüències sobre el patrimoni natural d’Andorra que implica. Tots els document estan disponibles a l’espai internet d’ADN.

L’ADN, en nom dels seus membres i parlant també en nom de les altres associacions i agrupaments inquiets de les actuacions poc democràtiques del projecte d’extensió de Naturlàndia, aprovat sense que s’hagi efectuat un estudi complet del impacte sobre el medi envoltant, demana al Secretariat del Conveni de Berna

a) En primer lloc, portar l’atenció del Govern d’Andorra sobre les possibilitats que el projecte Naturlàndia comporti una violació de les obligacions internacionals d’Andorra en relació a les disposicions del Conveni de Berna.

b) En segon lloc, sobre la base de les informacions que els hem proporcionat, si el Secretariat considera la situació prou preocupant, caldria obrir un expedient de seguiment de les obligacions del Conveni i inscriure’l a l’ordre del dia del Comitè Permanent del Conveni de Berna.

c) A més a més, una visita in situ d’un expert o d’un grup d’experts seria de gran utilitat per establir quina és la situació, trobar els diferents actors i parts interessades i testimoniar sobre els problemes que suscita l’actuació de Naturlàndia per la protecció de les espècies i els hàbitats que el Conveni de Berna vol protegir.

A l’espera d’una resposta ràpida, quedem a la seva disposició per qualsevol informació suplementària que pugui ajudar-los en aquesta qüestió.

Amb les millors expressions,

Anna Riberaygua Presidenta de l’Associació per la Defensa de la Natura

Cc: Srta. Carolina Lasén-DíazAdministrador de la Divisió del Patrimoni natural i de la Diversitat biològicaSecretariat del Conveni de Berna

Excm. Sr. Ricard Fiter Vilajoana Ambaixador d’Andorra prop del Consell d’Europa

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal