Últimes notícies

Naturlandia i el parc d'animals

Diari d'Andorra

La tribuna

Per què continua obert el parc d’animals? Econòmicament és una inversió ruïnosa, èticament no té cap justificació, i els darrers fets demostren que la gestió que se’n fa és inadmissible

Actualitzada 26/06/2017 a les 20:24

Amics de la Rabassa

Des del grup Amics de la Rabassa no podem deixar d’expressar la nostra indignació, no sols per l’abatiment de l’os Torb, sinó també per la vergonya que suposa tenir un parc d’animals d’aquestes característiques a Andorra.

Els animals en captivitat exhibits a Naturlandia són un trist espectacle que avui en dia –a més d’anacrònic– és contrari al més elemental concepte de benestar animal. Els ossos, els llops, les daines, els cabirols, etc., són animals, molts d’ells corredors, que necessiten viure en llibertat en grans espais i habitatges ben diferents dels que ofereix Naturlandia. Cap raó pot justificar la seva captivitat, ni a la Rabassa, ni a cap altre lloc.

Fa poc temps es va celebrar la notícia del naixement de dos cadells d’os a Naturlandia. Dos animals condemnats a la captivitat de per vida, que per un d’ells s’ha acabat a trets.

Per què continua obert aquest parc d’animals? Econòmicament és una inversió ruïnosa, èticament no té cap justificació, i els darrers fets demostren que la gestió que se’n fa és inadmissible. Recordem també el cavall mort d’inanició. No tornarà a passar, es va dir llavors....

Que el parc d’animals serveixi d’espectacle per als infants de les escoles, casals d’estiu etc., és un mal exemple i contrari a tot projecte pedagògic que pretengui educar els infants en el respecte dels éssers vius.

Malauradament, any darrere any ha quedat demostrat que es tracta d’un projecte desfasat i inviable en la seva globalitat, tant des del punt de vista econòmic com de sostenibilitat mediambiental.

L’informe dels banders estima que es pot haver infringit el Codi Penal

Diari BonDia

Dt., 20/06/2017 - 00:15
L’informe dels banders estima que es pot haver infringit el Codi Penal
Escrit per:
Redacció / Agències
El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va fer públiques ahir les primeres
conclusions sobre el fet que la setmana passada un os de Naturlàndia s’escapés i fos
abatut per un treballador del parc. S’han fet dos informes, el primer del quals, dels
banders, serà tramès a la policia ja que es considera que se’n poden derivar infraccions al
Codi Penal. D’altra banda, i arran de l’informe dels tècnics de Patrimoni Natural, s’ha obert
un expedient administratiu al parc, que pot acabar comportant sancions. De moment, es
fan un seguit de recomanacions que Naturlàndia haurà de complir abans de reobrir.
D’aquesta manera, tal com va detallar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i
Sostenibilitat, Sílvia Calvó, l’informe de Patrimoni Natural ha analitzat les condicions
generals de seguretat i s’han constatat, de moment, un seguit de qüestions que caldrà
solucionar. Així, es determina que els animals van anar “descalçant els daus de formigó”
que aguantaven la tanca elèctrica perimetral i no consta que aquesta barrera funcionés
“en permanència”. També s’han constatat una “manca de manteniment que anul·lava
l’efecte persuasiu de la tanca” i també s’han fet notar “incompliments” pel que fa a les
“comprovacions dels tancats”.
Arran d’aquests fets, s’hauran de complir un seguit de mesures abans d’obrir el parc.

L’excap dels banders deixa clar que és il·legal portar una arma particular


El periodic.ad /noticia/58582/
 
Fonts consultades indiquen que les mesures de protecció no són adients i creuen
que cal tancar el parc

Societat Escaldes-Engordany LÍDIA RAVENTÓS 19.06.2017 03.00 h

L’abatiment d’un dels ossos de Naturlandia, el Torb, la setmana passada i les explicacions oficials sobre l’actuació
tant del Comú de Sant Julià de Lòria com del parc segueixen generant malestar i dubtes entre la ciutadania. A més
dels interrogants que pugui generar el com es va poder escapar l’animal del tancat, l’exresponsable del Cos de
Banders, Alain Arias, va deixar clar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC que la llei de caça «prohibeix totalment»
que el personal del parc pugui portar una arma al seu nom al vehicle. Segons Arias, l’arma de foc «ha d’estar
tancada amb clau i ha d’anar sempre a nom del parc, mai del personal».
Al seu entendre, «és vergonyós» que no se segueixin aquestes mesures de seguretat i, a més, «caldrà veure
quines responsabilitats s’atribueixen». «Hi ha d’haver conseqüències també penals a tota l’escala jeràrquica del
parc», va sentenciar. En un escrit a les xarxes socials, l’exresponsable del Cos de Banders ja va manifestar fa uns
dies la seva «indignació» per la «incompetència» amb la qual s’ha dut a terme tot l’afer.
En el mateix sentit, fonts consultades per aquest rotatiu van indicar que les mesures de protecció de les tanques on
es troben els animals no són suficients. De confirmar-se, l’incident s’hauria produït per problemes tècnics i no per
un error humà, el que requeriria de la necessitat de «tancar el parc o aquests fets es podrien repetir». Segons van
explicar les mateixes, a més de la tanca elèctrica que es veu sobre terra, en tancats per a animals com els ossos,
cal que la tanca arribi fins a dos metres i mig sota terra amb malles de com a mínim vuit centímetres de diàmetre
per tal que si l’animal fa un forat no es pugui escapar. «Un os mai saltarà una tanca perquè sap que hi ha
electricitat. En tot cas ho intentarà fent un forat, per la qual cosa cal que si el fan es trobin també un obstacle», van
indicar, tot afegint que els actuals «són tancats obsolets».

Naturlandia té un dèficit de 668.000 euros

Premsa 09/02/2017

 Diari d'Andorra

 Economia

El parc tanca el 2016 amb uns números vermells mig milió per sobre de la predicció del cònsol

L'ecoparc de la Rabassa ha tornat a tancar amb resultat negatiu un exercici més.

Actualitzada 09/02/2017 a les 06:19 Ricard Poy Andorra la Vella

El comú de Sant Julià havia previst tancar el 2016 amb un dèficit de 117.000 euros, fruit d’una nova forma de gestionar el parc, segons va explicar el cònsol major, Josep Miquel Vila, durant la reunió de poble de l’octubre passat. Els números finalment han estat pitjors, amb un dèficit de 668.000 euros, tot i que el balanç, segons fonts properes al comú, es podria considerar positiu. El nou forat de Naturlandia es relativitza, segons aquestes fonts, per diferents factors. D’una banda, els dèficits dels anys anteriors havien estat molt pitjors. Per exemple, el 2015 es va tancar amb 1,7 milions en negatiu. Com a segon argument s’esgrimeix que les previsions a poc per al tancament dels comptes estimaven en un milió els números vermells. I per últim, la perspectiva optimista es basa en el fet que, segons fonts comunals, el moviment de caixa (comparativa entre despeses i ingressos) hauria estat positiu durant l’any passat. El dèficit seria imputable fonamentalment al fet que es van pagar obres que es devien des de fa anys i que ja havien estat realit­zades.

 

Les previsions per al 2017, segons les mateixes fonts properes al comú, auguren un benefici en l’explotació de 199.000 euros. Si es complís aquesta previsió es tractaria del primer cop des que es va obrir el parc que hi hauria guanys. Els 199.000 euros són, però, un resultat inferior al que preveia el cònsol, Josep Miquel Vila, durant la reunió de poble. En aquella ocasió va parlar d’uns beneficis de 378.000 euros per a aquest any. Els números del cònsol, però, s’han de relativitzar tenint en compte que al gener es va decidir canviar de forma global el sistema de funcionament del parc, amb el tancament de tots els dimarts i dimecres de l’any (excepte a l’estiu) i de la meitat de l’abril, gairebé tot el maig i tot el novembre. Amb el tancament del parc un de cada tres dies de l’any i amb només l’obertura de la part superior de la infraestructura durant la temporada d’hivern tant el capítol d’ingressos com el de despeses han de ser inferiors als del 2016. I es desconeix el balanç final perquè no hi ha indicis clars.

Al 160% del límit

El tancament dels comptes de Naturlandia ha estat una peça clau per poder acabar de

Òscar Ribas afirma que Naturlandia s'ha de tancar perquè no és viable

L’excap de Govern demana al comú un pla per cessar l’activitat de manera ordenada a l’ecoparc en uns anys

Actualitzada 14/11/2016 a les 06:38 Pietat Martin Vivas Andorra la Vella

L’èxcap de Govern Òscar Ribas es mostra taxatiu respecte a les decisions que s’han de prendre sobre Naturlandia. Remarca que és “la gran sangonella de les arques del comú de manera eterna”, i no comparteix la decisió de la corporació que lidera Josep Vila de mantenir l’ecoparc en funcionament. Ribas afirma que “Naturlandia no és viable i és de difícil transformació en un altre sistema, per tant, a la declaració del comú vaig trobar a faltar un pla a dos, quatre o cinc anys de tancament ordenat”.

El polític lauredià assegura que comprèn i està totalment d’acord amb la corporació que “no es pot tancar en 24 hores perquè portaria perjudicis socials i econòmics greus, però sí que fa falta un pla de tancament”, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio. I no té dubtes que cap de les activitats que s’ofereixen a la Rabassa pot ser rendible per plantejar-se tancar Naturlandia de manera parcial, per exemple deixant en funcionament el Tobotronc. Argumenta que si s’escull aquesta via “serà menys despesa però continuarà generant despesa”, i subratlla que s’ha de fer un tancament ordenat “perquè hi hagi el mínim de danys possibles al poble”, alhora que emfatitza que el rendiment que el parc ha reportat a la parròquia ha estat nul. “La parròquia de Naturlandia no ha viscut cap benefici comercial, potser per anar al Tobotronc o a veure animals, sí, però no crec que econòmicament hagi produït cap benefici tret dels salaris dels empleats.”

UN PROJECTE “DESFASAT”

El pronòstic que el cònsol lauredià va fer en la reunió de poble sobre els comptes del comú en què va assegurar que Naturlandia serà rendible l’any vinent no el comparteix Òscar Ribas, perquè els números dels professionals preveien un futur ben diferent. Recorda, així, que des de fa uns anys el comú ja disposava “d’un informe d’auditors que deia que començaria a ser rendible l’any 2036, d’aquí a vint anys, i no crec que hi hagi cap empresa que es plantegi aguantar fins llavors”. I respecte per què no ha funcionat la proposta de lleure i multiactivitats projectada a la Rabassa opina que “és un projecte que està desfasat a tot el món, o fas una cosa espectacular en l’àmbit mundial o aquests models de parcs estan totalment desfasats”.

Una vegada plantejat el final de l’activitat a Naturlandia l’excap de Govern lauredià respon sobre quines són les possibilitats de la parròquia per apostar pel comerç com a alternativa de futur.

Naturlandia 10 anys després

Pietat Martín Vivas - Andorra la Vella - 03/01/2016

El 15 de desembre del 2005 el comú de Sant Julià de Lòria incloïa al pressupost de l’any següent una partida d’un milió d’euros per ampliar el capital de la societat comunal Camprabassa per poder desenvolupar Naturlandia.

Era l’equador del primer mandat dels cònsols Josep Pintat i Enric Sangrà i del projecte se n’havia començat a parlar pocs mesos abans. A l’octubre s’havia anunciat que els camps de neu i de tir de la Rabassa, un parc temàtic d’animals autòctons dels Pirineus que obriria el 2007, un camp de visió, rutes de senderisme i un centre d’entrenament s’englobarien sota el nom de Naturlandia.

La proposta teòrica va prendre forma un any més tard. L’11 de desembre del 2006 el comú lauredià presentava el que havia de ser un motor per dinamitzar la parròquia i un atractiu turístic emblema de Sant Julià. Les xifres eren aclaparadores. Una inversió en 42 milions, 113.000 visitants el primer any, un 13% més de pernoctacions, que augmentarien al 36% l’any deu, i 2,5 milions d’ingressos que ascendirien a 6,3 en el desè any de vida de Naturlandia, naturalesa, Andorra i distracció. L’obertura es preveia per al juliol del 2009 d’un espai de 300 hectàrees que havia d’acollir el camp de neu, el de tir, una zona de natura, oci i lleure, una d’animals, un refugi i un centre esportiu. La gran estrella del projecte era un giny que enllaçaria el poble, des del passeig Rocafort fins al planell de la Rabassa, potser també amb estacions intermèdies, que requeria una inversió d’entre 18 i 20 milions, en la qual ja s’advertia aleshores que es buscaria la implicació privada d’empreses especialitzades.

Deu anys després les dades són aclaparadores però justament en sentit contrari. El to d’eufòria que s’aventurava per a l’ecoparc es va anar rebaixant

Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Mitjans de comunicació

Publicat als mitjans: premsa, radio o televisió
Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal