Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

El projecte de Naturlàndia és una aberració i no s’adapta a la direcció en què va el món

Imprimeix PDF

Premsa 25/01/2010
Més Andorra

Carolina Motwani. Presidenta de l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) La presidenta d’ADN afirma que els polítics d’Andorra i de tot el planeta han de liderar la defensa del medi ambient
Pere Moliné
Motwani opina que la conscienciació ecològica ha augmentat.
–Quines accions ha dut a terme l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) el 2009?
–El 2009 vam activar les nostres sortides a la natura, de les quals n’hem fet una mitja dotzena. Es tracta d’una manera de sociabilitzar els nostres socis i que al mateix temps aprenguin coses de la natura. Per exemple, una de les sortides va consistir en una caminada per la Vall del Madriu i una altra es va fer a la Rabassa. A banda d’això, seguim actius a l’associació d’Amics de la Rabassa, on tenim un representant. Aquesta entitat és una plataforma que es va crear amb la intenció de millorar el projecte que es fa a la Rabassa i que constitueix una alternativa a Naturlàndia. L’objectiu és fer que aquest indret esdevingui un parc natural. Tot el projecte de Naturlàndia és una aberració i no s’adapta a la direcció en què va el món. I a llarg termini creiem que, a més, tampoc és viable. També vam participar en el projecte que va fer la Unesco per a la Cimera que es va fer a Copenhaguen sobre el medi ambient. Concretament nosaltres ens vam encarregar d’organitzar una conferència sobre educació mediambiental.
–I durant el 2010 quins projectes volen dur a terme?
–Enguany tenim previst continuar amb les sortides. A més, cap al 8 de maig organitzarem al país la trobada del CIAP, que és una entitat que agrupa associacionsd’Andorra, França i Espanya per defensar les muntanyes dels Pirineus. Cada any es fa un congrés i aquest ens toca organitzar-lo a nosaltres. Amb el CIAP vam aconseguir aturar l’ampliació que es pretenia fer a Porte des Neiges. També tenim pensat fer una exposició itinerant sobre ocells, que es podrà veure a les set parròquies. Aquesta mostra hauria de començar al setembre vinent. A més, volem dur a terme un cicle de xerrades divulgatives sobre el projecte de conservació del trencalòs que portem conjuntament ADN i el Ministeri de Medi Ambient.
–Quins són els principals dèficits en l’àmbit ecològic que hi ha actualment a Andorra?
–A Andorra no som sostenibles ja que no tenim en compte el nostre patrimoni natural. Recentment, des d’ADN vam presentar el càlcul de la petjada ecològica que ens indica que el nostre model no és sostenible. Donem i demanem més al nostre medi ambient del que podem absorbir. Un exemple d’això és la utilització de l’aigua ja que l’emprem malament. És una realitat que s’està fent neu artificial per les pistes molt sovint i no estem segurs que s’utilitzi correctament el cabal hídric del país, tot i que així es digui des del Govern. Segur que hi ha excessos que no som capaços de detectar. A Sant Julià de Lòria és sabut que ja hi ha hagut problemes per l’aigua. I seguint en aquesta parròquia, es fa una obra faraònica, la desviació, que tenint en compte el context de crisi no creiem que sigui una bona solució. I a nivell ambiental suposarà la destrucció d’un espai verd al centre de la parròquia.
–I quins són els principals reptes ecològics a tot el món?
–Els països desenvolupats usen el 80% dels recursos del món i només constitueixen el 20% de la població. Això no és sostenible i els reptes ecològics s’han de prendre més seriosament. El fracàs de la cimera de Copenhaguen n’és un exemple ja que els països rics no han pres cap decisió. Amb tota la mobilització que hi ha hagut a tot el món no s’ha aconseguit que els mandataris dels països rics hagin fet el que la població volia, que és oferir més protecció al medi ambient. Ens trobem que el 83% de la població andorrana considera prioritària la defensa del medi ambient, segons una enquesta del Govern. Els reptes ecològics del món s’han de resoldre a nivell polític. Els nostres governants s’han de guiar cap al bon sentit.
–Com veieu Andorra en els propers 10 anys en l’àmbit ecològic?
–Ha d’haver-hi un canvi ja que l’actual model no és sostenible. A la població ja s’ha donat aquest canvi i hi ha una gran conscienciació ecològica. I no només a Andorra sinó a tot el món. Per tant, no és possible seguir pel mateix camí. El turisme cada cop es dirigeix més cap a llocs on hi ha paisatges, per fer sortides a la muntanya. Andorra ha de ser com Escòcia, un lloc que es visita pel seu gran patrimoni natural i cultural. Si no es fa així, anem cap a un cul de sac en què cada vegada menys gent vindrà a Andorra i, a més, s’ha de tenir en compte que el diferencial de preus està disminuint.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal