Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

El nostre paisatge

Imprimeix PDF

Premsa 20/09/2010

Periòdic d'Andorra - Opinió

El nostre paisatge

MONTSE RONCHERA

Divendres passat, en del marc de les 16enes Jornades Europees del Patrimoni organitzades pel Govern i l'ICOMOS, es va debatre al voltant del tema Patrimoni i paisatge, una qüestió extremadament important per a un petit país com el nostre que, històricament, ha comptat amb l'atractiu del seu paisatge natural i cultural.

 Sabem que a l'origen del turisme a Andorra el paisatge natural va ser la clau de volta dels pioners que van visitar les Valls. Més tard, l'explotació dels camps de neu i el fet de poder trobar articles comercials de tota mena i a bon preu van anar canviant el focus d'atractivitat del nostre país. El creixement econòmic que se'n va derivar va anar marcant de forma indeleble el paisatge d'Andorra: tothom tenia clar que el progrés era un manà del cel i que calia seguir l'onada expansiva per poder assolir una societat de benestar i deixar enrere la duresa del treball de la terra dels avantpassats. El progrés va justificar la construcció sense control, el desenvolupament d'infraestructures cada cop més complexes, el menysteniment del patrimoni arquitectònic i, col.lateralment, una especulació sense límits.

Avui, en uns moments en què la situació econòmica mundial trontolla, en què no hi ha dia que no es lamenti l'aturada --quan no la baixada-- del negoci comercial i turístic, es constata la manca d'interès pel nostre país com a destí turístic. Paral.lelament, el nostre paisatge s'ha anat allunyant cada cop més dels centres urbans, deixant a la vista blocs de ciment a les valls i cicatrius i desmunts que van progressant cap amunt pels vessants de les muntanyes, mentre que els edificis històrics i els monuments desapareixen o queden deslluïts.

Com va dir un dels experts en el decurs de les Jornades, cal prendre mesures correctores i regenerar el paisatge. Ara és un bon moment per fer-ho. Recuperar el paisatge cultural i, en el possible, natural pot retornar atractiu turístic, però també pot refermar la nostra identitat i aportar un efecte regenerador als que vivim al país.

[ TORNA ]

 

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal