Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Els parcs naturals veuen un creixent interès per l'ecoturisme

Imprimeix PDF

Premsa 25/05/2011

Periòdic d'Andorra

Sorteny va comptabilitzar més de 5.400 visites l'estiu passat, el que representa un increment del 23%

Èlia Orts Garri - Ordino - dimecres, 25 de maig de 2011 02:0

Els parcs naturals veuen un creixent interès per l'ecoturisme.
Tant el parc natural del Comapedrosa com el de la Vall de Sorteny han detectat els últims temps un interès creixent pel turisme de natura o l'ecoturisme. I no són els únics, sinó que aquesta tendència és general, i altres espais naturals també han notat un increment de les visites. «Cada cop hi ha més freqüentació» va assenyalar el biòleg del parc massanenc, Jordi Nicolau, que va lamentar que malgrat l'augment de les visites, la contractació de guies ha davallat. Per la seva banda, Alain Valls, guia de Sorteny, també va exposar que «cada vegada hi ha més interès» per part del públic.

23% MÉS DE VISITES / Les xifres recolzen aquesta idea. Durant la temporada d'estiu del 2010 –del 15 de juny al 31 d'agost– la caseta d'informació del parc de la Vall de Sorteny va atendre 6.328 persones, una xifra que s'ha més que doblat en comparació a l'any 2009, quan 3.915 persones van atansar-s'hi per demanar informació. Però no tothom que arriba a l'aparcament de la Canya de la Rabassa –unes 316 persones de mitjana diària durant el mes de juliol, i de 457 a l'agost– es dirigeixen al parc.

De fet, la mitjana de visites diàries al parc natural es va situar l'estiu passat en les 65 persones, podent arribar a màxims diaris de 154 persones a l'agost. Des del parc s'assenyala que les mitjanes van augmentar al juliol i a l'agost en un 40% i un 11% respectivament i en comparació a l'estiu del 2009. En termes absoluts, des del departament d'Agricultura i Medi Ambient del Comú d'Ordino es va calcular que unes 5.432 persones van visitar el parc l'estiu passat, el que suposa un creixement del 23% respecte les dades de l'any anterior. En aquest sentit, els visitants de la Vall de Sorteny han anat incrementant a raó de gairebé un miler de persones l'any. Així, mentre el 2008 es comptabilitzaven unes 3.500 visites, l'estiu següent la xifra es situava al voltant dels 4.400.

Aquestes darreres xifres són estimatives. Els responsables del parc calculen que un 20% de les persones que arriben a l'aparcament es dirigeixen vers el cap del Grau. A més, apliquen un corrector, ja que només tenen comptabilitzada la gent que entra a peu per davant de la caseta d'informació en els horaris que aquesta està oberta –de les 10 a les 17 hores–, que van ser un total de 5.087 persones.



La Vall de les Bruixes

Fins a 780 espècies de flora i un centenar d'animals es poden descobrir en les 1080 hectàrees del parc de Sorteny

E. O. G. - Ordino - dimecres, 25 de maig de 2011 02:00

Com molts d'altres noms del país, Sorteny prové del basc i vol dir bruixa. Segons va explicar el guia del parc, Alain Valls, el nom el deu a la «quantitat de plantes medicinals» i amb propietats que alberga, que en temps llunyans atreia nombroses trementinaires. Així, s'hi pot trobar des d'àrnica a genciana –no confondre amb el valadre, que s'assembla molt a la darrera però és tòxic–, i moltes d'altres.

En les 1080 hectàrees del parc natural de la Vall de Sorteny, s'hi comptabilitzen fins a 780 espècies de plantes i flors, 350 de les quals endèmiques del Pirineu, i 93 d'elles catalogades a la llsita vermella d'Andorra –és a dir, que són molt escasses–. Algunes criden l'atenció per la seva raresa, com una androsàcia que viu a les fisures de roques; d'altres més aviat per la bellesa, com la grandalla; i d'altres per la seva alimentació, com són fins a dues espècies de carnívores –insectívores–. I a part de la riquesa vegetal, per la multitud de plantes, la vall també és rica per les associacions vegetals que s'hi poden trobar: fins a 80 n'ha estudiat el cap del departament d'Agricultura i Medi Ambient d'Ordino, Sergi Riba. Però Sorteny també és ric per la diversitat faunística: un centenar d'espècies animals: uns 25 mamífers, entre els quals cabirols, isards, marmotes i martes; 67 ocells –durant la sortida guiada que es va fer ahir en motiu de la celebració del Dia europeu dels parcs naturals es va poder observar un pinçà i escoltar moltes d'altres espècies–; 9 rèptils i amfibis, com la sargantana pallaresa –que només es localitza al parc del Comapedrosa, al de l'Alt Pirineu i a l'Arièja, a part de Sorteny–, o el tritó pirinenc, que es va poder observar també en la sortida; i fins i tot dos peixos. També cal destacar l'origen glacial de la Vall de Sorteny, de l'època Quaternària,i la transformació derivada de l'acció de l'home. No s'ha d'oblidar la importància històrica de l'explotació del ferro també en aquesta vall.

Aquests i d'altres secrets es poden descobrir visitant el parc en companyia amb un guia, que explica diferents curiositats als visitants, tant per a estrangers com per a nacionals. Per exemple, la ginesta aquí també se la coneix com escoba, perquè dècades enrera es feien servir per escombrar. Tot un patrimoni que «si es vol conservar, cal donar-lo a conèixer», va manifestar el biòleg del parc del Comapedrosa, Jordi Nicolau, que va assegurar que Andorra tampoc s'escapa de la tendència a la urbanització dels habitants.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal