Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

El full de ruta de Naturlandia preveu pèrdues fins al 2038

Imprimeix PDF

Premsa 28/06/2014


Diari d'Andorra

Els nous auditors alerten que el pla de negoci preveu pèrdues d’explotació a molt llarg termini

Toni Solanelles - Andorra la Vella - 28/06/2014

Ha canviat l’empresa auditora. I potser l’ús d’algunes expressions. Però no pas les advertències.

La nota segona de l’informe d’auditoria de Camprabassa, la societat que gestiona Naturlandia, alerta que el pla de negoci de la societat manté que hi haurà pèrdues d’explotació fins al 2038. El detall no va passar desapercebut per a alguns dels accionistes que van aprovar en el marc d’una assemblea ordinària els comptes de la societat. El pla de negoci no es va facilitar (tot i que alguns dels socis l’han sol·licitat). Però l’amenaça de números vermells durant tants anys fa por malgrat que els responsables de Naturlandia van mirar de matisar la freda lectura de les xifres amb d’altres de més encoratjadores: segons la societat, fins al maig d’aquest 2014 la facturació pràcticament s’ha doblat respecte del mateix període de l’any passat. De 456.000 euros s’hauria fet el salt fins a 858.000.

La trentena d’assistents a l’assemblea de Camprabassa, controlada àmpliament pel comú, que té prop del 80% de les accions, van aprovar sense gaires dilacions els comptes del darrer exercici tancat. El dèficit generat durant el 2013 va ser de 2.237.230 euros, una mica més que el que ja hi havia hagut el 2012.

No obstant això, com que ara per ara el comú està renunciant a cobrar de Camprabassa el cànon que li pertocaria –un percentatge sobre la facturació– i tampoc no s’imputa a la societat l’amortització de les inversions, el dèficit de caixa seria d’aproximadament 1,5 milions. Tot plegat porta la societat a tenir un endeutament de més de nou milions d’euros. El finançament d’aquest deute s’ha reestructurat gràcies a la intervenció de dues entitats bancàries. Situant-lo a més llarg termini que no pas fins ara. Així, si la meitat del deute estava previst finançar-lo a curt termini i l’altra meitat, a llarg, amb la reestructuració la balança ha passat a ser de tres contra set, en xifres rodones.

Justificacions

Justament, el mateix motiu que fa que el dèficit efectiu sigui inferior al comptable va servir als responsables de Naturlandia per assegurar que per molt dolentes que siguin les previsions del pla de negoci aquestes no s’acabaran de complir. Perquè no es preveu ara per ara exigir des del comú ni el cànon pactat ni l’amortització de les inversions que s’han realitzat. I, encara que no es va dir obertament, en el que confien els rectors de Camprabassa, o el que és el mateix, els actuals mandataris de la corporació laurediana, és atreure capital privat. Estranger per a més referències. Aquest punt s’havia de tractar durant l’ordre del dia. Però finalment es va aparcar. Es va deixar constància que hi ha interès, com a mínim, d’un grup inversor de capital nacional i internacional. I que els contactes que es mantenen requeririen prudència fins alguns canvis que haurien sorgit darrerament en les negociacions.

No es va informar de res més que no fos que, de concretar-se alguna operació, primer caldrà la intervenció del plenari comunal. En efecte, les fonts consultades ahir van assegurar que almenys un dels grups amb els quals s’està negociant ha demanat la possibilitat que Camprabassa pugui disposar de més sòl, ja sigui per a la seva urbanització –de la concessió actual de més de 300 hectàrees, uns 80.000 metres quadrats són urbanitzables–, ja sigui per a implantar nous serveis o per ampliar el domini esquiable. En tot cas és la corporació la que ha d’aprovar un increment de la concessió de terrenys comunals que avui estan transferits a la societat.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal