Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Imatges de l'inici de la destrucció de La Rabassa

Imprimeix PDF

Els Amics de La Rabassa fem public aquest primer document per donar a conèixer la realitat d'una destrucció anunciada.

Cliqueu damunt la imatge per obrir el PDF.

Planell de Conangle a la dreta de les guixetes


[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal