Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Torna Serrallonga

Imprimeix PDF

Premsa 24/10/2011

Diari d'Andorra

Torna Serrallonga

Opinió - Noemí Rodríguez - 24/10/2011 

Un bon dia algú va creure que qualsevol preu era raonable si era prou rendible. Un bon dia algú va creure que es podia fer ús del comunal sense passar comptes amb les generacions presents i futures.

Fet i fet, hi ha qui creu que una majoria comunal és una carta blanca. No els culpo. Nosaltres així els ho hem fet creure i els hem revalidat cada vegada que ens han convocat a les urnes.

Un bon dia, algú va creure que es podia convertir la Rabassa en un parc d’atraccions. De res va servir la pressió de part de la ciutadania aplegada sota el nom d’Amics de la Rabassa. Se’ls va acusar de tenir interessos particulars i de no voler el desenvolupament de la parròquia.

Avui –un grapat de runa després– estem començant a veure els resultats d’aquell desenvolupament. Primer va ser el Tobotronc, una atraccció divertida per a alguns i un esperpent enmig de la natura per a d’altres. El cert és que avui ens debatem entre l’interès turístic i la mala publicitat que ens reporten els accidents recurrents en el giny. Però tobogans al marge, l’alarma es dispara en pujar a la muntanya i veure com el paisatge es va transformant, deformant, emmalaltint. Les fotos circulen per Internet i aquest cap de setmana hem pogut veure a la Fira de quina manera estem construint el país. O desconstruint. No calia fer tant de mal per tornar a deixar-ho igual, tal com ens prometien.

És una vergonya el que estem deixant que passi a la Rabassa. Quan els nostres fills siguin grans haurem de buscar una bona excusa que justifiqui què fèiem mirant cap a una altra banda mentre ens deixàvem trepitjar la terra.


[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal