Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Naturlandia - 10/06/2013

Imprimeix PDF

Premsa 10/06/2013

 

Diari d'Andorra - Opinió

Naturlandia

10/06/2013 – Noemí Rodríguez

Cinc milions d’euros, 50 persones que hi treballen i la previsió –imprescindible– de més de 2.000 visites diàries en temporada alta perquè el projecte pugui recuperar la inversió a mitjà termini. El parc d’animals de Naturlandia ja ha obert les seves portes, gairebé coincidint amb el Dia internacional del medi ambient. Un espai que malgrat les crítiques i els entrebancs ha tirat endavant a través de diversos consistoris que mai no s’han amagat del projecte que duien entre cella i cella. Unes majories comunals que han estat escollides amb prou marge a Sant Julià per tenir la consciència ben tranquil·la, en tant que no han enganyat a ningú del que projectaven fer a la Rabassa. Ells volien convertir la Rabassa en un parc d’atraccions i ho estan fent. Amb més o menys justificacions pels animals que hi viuen presoners, amb més o menys dubtes per reintroduir com a autòctones espècies que els nostres padrins es van encarregar d’exterminar de les muntanyes andorranes. Amb més o menys inconvenients, com la manca d’aigua, els problemes de seguretat del Tobotronc, com la llu­nyania del poble, com unes projeccions de beneficis difícils de creure. Avui, quan el món es replanteja la utilitat i el sentit dels zoos –quan no parlem d’espècies amenaçades–, de la conveniència de tancar animals fora del seu hàbitat per a gaudi de turistes badocs i nens encuriosits, avui Andorra ha fet un pas endavant per perpetuar un projecte que espero que com a mínim sigui rendible i que realment compleixi la promesa de crear llocs de treball. Perquè als meus ulls no és ètic, ni sostenible.

[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal