Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

La postveritat i el model islandès

Imprimeix PDF

Diari BonDia 

Opinió

David Gálvez
Escriptor  Dc., 21/06/2017 - 01:05

Tu fes-me cas a mi. Posem-li un nom que soni a natura i així el públic s’ho empassarà
molt millor d’entrada. Ja saps que la gent són uns carnussos. Només cal guiar-los en el
bon sentit i ells ja segueixen cap allí on tu els vulguis menar. Ecorabassa. Espera, més
genèric, tens raó. És veritat que ningú de fora sap què és això de la Rabassa.
Naturandorra. No, una cosa més internacional. Cal fer entendre als de fora que va de
natura i bosc i muntanya. Naturlandia, dius? Ostres, sí! Que bo! Naturlandia! Sona
fantàstic. Ja veig el rètol. I no hauria de dur un accent gràfic: Naturlàndia? Que no cal?
Que confondria als castellanoparlants. I als francesos. Entesos. I no parlem dels
anglòfons o els russos. Perfecte, Naturlandia, doncs.
Ara falta alguna bajanada publicitària més, com si fos el subtítol d’un llibre o un eslògan,
no? Naturlandia... i què més? Parc ecològic? Massa llarg. Què? Ah, doncs això ja no em
sembla tan malament.

L’ecoparc dels Pirineus. Compro. Reblant el clau: natur i eco i
Pirineus. Ho té tot. I ara que ja els tenim ben enredats, muntem alguna història per pujar-
hi. No passa res si cal tallar pel bosc. Sí, els animals fers ja trobaran per on passar, home,
el bosc no te l’acabaràs pas! I si hi fotem un tobogan? Que sigui el més llarg del món, va.
Si ens hi posem, fem-ho com a andorrans, amb dos pebrots. Encara millor, com a
lauredians.
Quin pla de viabilitat dius? De negoci? Ja anirem veient més endavant si surt a compte o
no. La gent vindrà. Els turistes es mataran per baixar-hi. Pagaran el que demanem. Home,
potser sí que la instal·lació serà cara d’entrada, però de seguit recuperarem la inversió. Ja
ens ho mirarem un cop ens hi hàgim posat. Fes-me confiança, home de Déu! Quin
manteniment? Personal, rai! Més feina per als del poble. Andorrans de primera, de segona
generació...
Escolta, això de la natura i el tema ecològic està molt bé... però al final la gent que ve de
ciutat són uns farts. Volen remuntadors i trastos que els duguin d’un lloc a l’altre. I si els hi
fotem uns quants quads, una eruga i motos de trial perquè voltin? Això mai no ha fet mal a
ningú. Tota la resta ja serà natural. I si hi afegim motos elèctriques, uns inflables, tir amb
arc, una tirolina... Que no n’hi ha prou? Doncs mai por, fotem-hi uns animalots tancats:
ossos, llops, linxs, el que calgui. Fot-li-gasto!
Com? Que això no és modern? Els animals tancats sempre han venut. Doncs si hem de
tancar el pla de Conangle, ho fem i prou. Ja t’entenc, cap problema: tancats, alguna
edificació semi-soterrada, canalització pertot... Tot súper respectuós! Només faltaria! A
més, aquests animals no han de ser cars de mantenir i de cuidar. Ni que fossin un cunyat
ruc! I si cal, s’hi posa diners del comú. Sí, seguretat garantida d’animals i persones.
Què vols dir, si alguna cosa no surt bé? Accidents? De quina mena? Ja hi buscarem
explicacions. Fes-me cas, home, que sé de què parlo. Encara trobo que podríem fer un
telefèric que hi pugés directe des de...


[ TORNA ]

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal