Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Informació conferència de premsa - abril 2008

Imprimeix PDF

 

APUNTS PER UNA TROBADA AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

29 d’abril 2008

Els Amics de la Rabassa ens vam constituir com un grup heterogeni de persones o formació de fet per oposar-nos a la realització de Naturlàndia.

Al inici, alguns de nosaltres miràvem d’aplegar alguna informació sobre el projecte a partir de la reunió informativa que va realitzar el Comú al Centre de Congressos Lauredià l’11 de desembre 2006.

Des del primer moment el projecte ens va semblar qüestionable, inadequat al territori on es vol implantar i a les finalitats que diu que propugna, malgrat no disposar de tota la informació al respecte.

L’estiu 2007, les tales d’arbres que només eren desbrossaments i els perdigons de plom al bosc que no contaminaven[1] ens van fer adonar del que ens cauria al damunt. L’acció dels xerracs i el fum dels focs a l’abocador del camp de tir per eliminar la llenya ens van decidir a mobilitzar-nos. Havíem de conèixer a fons què era Naturlàndia i quins plans tenia el Comú per a La Rabassa.

El projecte Naturlàndia consisteix en instaurar un parc d’atraccions d’ús multitudinari en 337 hectàrees de bosc subalpí i prats alpins[2]. La finalitat és convertir el parc en un pol d’atracció i un motor econòmic per a la parròquia, i un nou emblema internacional per a Andorra. És aplicar la lògica destructiva de l’adaptació del medi a una pràctica artificial, contra la cultura de l’adaptació de les pràctiques al medi, una cultura de la lentitud, de la lleugeresa i de l’aclimatació[3].

Al bosc de la Rabassa, un dels 3 més importants de la parròquia de Sant Julià de Lòria[4], s’hi ha obert una clariana de 9,7 hectàrees per instal·lar-hi el tobogan alpí[5]. Els impactes més rellevants d’aquest tobogan són: “Negatius: pèrdua de disponibilitat d’hàbitat per part de les espècies de la fauna salvatge present en la zona degut a la superfície ocupada per la nova instal·lació; increment de les molèsties acústiques i de pressió antròpica sobre totes les zones perifèriques a la zona ocupada pel projecte; pertorbació permanent d’un sector potencialment bo per la cria del gall de bosc i del mussol pirinenc; afectació de l’associació vegetal Pinus sylvetris / Arctostaphylos uva-ursi, d’alt interès pel gall de bosc en les zones de cria; possible efecte barrera per alguns mamífers en els trams on el giny transcorre a feble alçada. Positius: manteniment d’una estructura forestal òptima en les zones adjacents a la instal·lació mitjançant els treballs de manteniment.”[6]

A més de la depredació del territori i el paisatge, s’han destruït d’àrees de reproducció d’espècies protegides i s’ha afectat la vida animal i vegetal de la zona.

És de remarcar la manca d’atenció envers elements importants del patrimoni cultural conseqüència de la instauració del parc.

Hem d’afegir també que la depredació de recursos naturals escassos en aquest territori com l’aigua, la saturació de l’espai pel nombre previst de visitants, la concentració d’activitats i esdeveniments en la contrada[7] i la producció i eliminació de més residus, contribueixen a eliminar de manera definitiva qualsevol probabilitat de regeneració o reimplantació de les espècies vegetals i animals destorbades amb la construcció i l’explotació del conjunt.

Calia mobilitzar-se davant d’aquest projecte. Com davant qualsevol altre que comportés la pèrdua del bosc de la Rabassa, el planell de Conangle i els accessos al Cam de Claror, es tracti d’un aeroport, d’un parc d’atraccions, abocadors, hotels o instal·lacions de turisme. La depredació somorta però continuada des de l’obertura del camp de tir (1991) i la creació més recent del seu abocador, l’evolució erràtica del camp de neu des de 1994, els moviments de vehicles per l’alta muntanya i la banalització del paisatge de Conangle a l’estiu ja ens havien advertit adequadament.

Per això hem volgut fer conèixer a tothom en què consisteix Naturlàndia i quines conseqüències se’n poden esperar. Per això hem fet:

- Donar-nos a conèixer en la premsa nacional del 4 de setembre 2007

- Reunir-nos dues vegades amb els representants comunals per conèixer les seves intencions i exposar-los les nostres objeccions i punts de vista

- Participar en la festa del Grup Rocafort a la carpa de Sant Julià el 23 setembre 2007

- Sortida popular a Conangle el 13 d’octubre 2007 per visualitzar la futura ocupació del territori del projecte

- Ser presents a la Fira d’Andorra la Vella en l’estand d’ADN

- Consultar la documentació relativa a Naturlàndia que el Comú ens va mostrar

- Consultar la biblioteca de l’àrea de recerca històrica del Departament de Patrimoni Cultural i Política Lingüística per conèixer la localització i rellevància dels jaciments paleontològics

- Distribuir l’opuscle SOS la Rabassa per tota la parròquia i altres llocs d’Andorra

- Reunir-nos amb representants d’entitats comercials, bancàries i ciutadanes

- Aplegar més de 500 adherents i simpatitzants individuals i alguns d’institucionals

- Promoure 2 accions públiques davant el comú de Sant Julià de Lòria, a l’empara de l’article 143 LGOTU i (1ª) de l’article 4.4 de la Llei 9/2003 del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, perquè dins el perímetre de Naturlàndia es troba un jaciment paleontològic inventariat, i no s’han pres les mesures prescrites per autoritzar el projecte ni per protegir el jaciment (24.10.7); i (2ª) per incompliment de l’article 39 LGOTU, l’article 147 de les Normes urbanístiques dels POUP de Sant Julià de Lòria i el capítol 2n. del Reglament de Construcció, la Llei de tinença i protecció d’animals i el Conveni de Berna sobre la conservació de la vida salvatge i el medi natural d’Europa (30.10.7).

- Instat un recurs d’alçada davant la CTU contra l’acte administratiu del Comú d’aprovació del projecte Naturlàndia el 26 de juny 2007, per considerar-lo nul de ple dret a l’empara d l’article 48 c) i d) del Codi de l’Administració.

- Disposat de la col·laboració activa i desinteressada de moltes persones i empreses d’àmbits molt diversos per ajudar-nos a desplegar aquestes activitats

La resposta a totes aquestes accions ha estat variada. El Ministeri de cultura va ratificar l’existència del jaciment paleontològic individualitzat del Roc de Pimes, però afirma que no existeix cap interès paleontològic en tota la zona ocupada pel projecte conegut per Naturlàndia[8]

A més, segons se’ns diu en la Resolució de la CTU núm. 65709/2008 del 21 de gener 2008, Naturlàndia “... no és –pel moment- més que un projecte en abstracte, respecte del qual la Comissió entén que la tramitació d’aquest projecte ha d’acollir-se a allò que preveu l’article 147.d) de les normes urbanístiques incloses en el Poup de Sant Julià de Lòria, i no a l’article 147.c)[9] anterior, com pretenen els recurrents, puix és indubtable que la pròpia singularitat del mateix i els seus objectius el converteixen en una actuació de naturalesa excepcional, sotmesa doncs al procediment d’aprovació previst a l’article 139.6 de la Lgotu. [10]

Del que diu la CTU voldríem analitzar dues derivades:

Primer, el projecte Naturlàndia només existeix a nivell de projecte. És abstracte, no té entitat administrativa, no està aprovat, ni tan sols presentat a l’Administració en format de projecte complet. Encara més, l’informe favorable del govern –ja que no es tracta d’una autorització[11]- ha d’incloure la condició establerta pel Departament de Patrimoni Natural (MTMA) d’establir “un calendari de treballs i de manteniment que respecti una aturada dels treballs de construcció i de manteniment durant els mesos de maig, juny i juliol.” Mostres clares de la precarietat actual d’aquest projecte.

La segona derivada ens duu a pensar que qualsevol actuació excepcional, en el sentit de l’article 51 LGOTU i l’article 19 del Reglament Urbanístic, quan és portada a terme pel mateix comú, una volta redactat l’avantprojecte i també posteriorment el projecte d’execució, els remet al Govern perquè n’emeti els informes corresponents. Eludint d’aquesta manera tota obligació d’informar degudament als ciutadans, d’exposar els projectes al públic i d’examinar les al·legacions que es puguin formular.

Que cadascú en tregui les seves conclusions, però els Amics de la Rabassa creiem que avui això no és acceptable a Andorra. Els ciutadans volem dir-hi la nostra en qüestions que ens afecten en la nostra vida diària, en la configuració dels nostres pobles i viles, en la preservació del paisatge natural i la biodiversitat del nostre país.

Ens congratulem observant com ara el MUOT i de Medi Ambient promou la importància de preservar les molleres, el mussol pirinenc i el gall de bosc, i altres espècies i hàbitats naturals en l’educació dels escolars del país, amb exposicions itinerants i formacions per als escolars. Tanmateix això ens permet constatar que en el cas de la Rabassa no ha estat així i s’ha mirat cap a una altra banda quan s’ha parlat de la pèrdua d’hàbitats d’espècies protegides; aquest fet ens fa encara més mal.

Amb aquest panorama, els Amics de la Rabassa continuem actius i treballem sense descans per divulgar els nostres punts de vista i demanar una mica més de coherència a les nostres administracions.

En seguit de les Resolucions desestimatòries de la CTU, les accions públiques i el recurs d’alçada han donat peu a sengles denúncies davant el Tribunal de Batlles perquè entenem que existeixen contradiccions i deficiències que desfavoreixen les nostres reclamacions.

A més, pensem continuar divulgant la importància d’aturar l’execució del projecte i per això estem preparant diferents activitats .



[1] Vegeu premsa nacional d’agost 2007.

[2] Vegeu opuscle i DVD distribuïts pel Comú de Sant Julià de Lòria

[3] Philippe Descamps. Boom de la randonnée. Le Monde diplomatique, février 2008 pàg. 21.

[4] Situació dels Boscos. In: B. Adellach Baró i R. Ganyet Solé. Valls d’Andorra. Geografia. MICG, 1978, pàg. 45.

[5] Informe relatiu al projecte de construcció del ‘Tobotronc’ de Naturlàndia. Departament de Medi Ambient. Ministeri de Turisme i Medi Ambient. 8 d’agost 2007.

[6] Informe sobre el projecte de Tobotronc. Departament de Patrimoni Natural, Min. de Turisme i Medi Ambient. 8 d’agost 2007. L’associació vegetal és de pi rosset o roig i boixerola.

[7] Vegeu el Diari d’Andorra del 21 febrer 2008

[8] Informe de l’Àrea de recerca històrica, Departament de Patrimoni Natural i Política Lingüística, Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior, 12 de desembre 2007.

[9] Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de Sant Julià de Lòria (POUP)BOPA Núm. 63 any 18 16.8.2006 Volum II pàgina 3393d.1) Normes urbanístiques. Capítol cinquè. Règim del sòl no urbanitzableSecció segona. Regulació d’usos i activitats al sòl no urbanitzableArticle 147 Usos i activitats permesos en sòl no urbanitzableNo obstant les prohibicions establertes en l’article precedent, en sòl no urbanitzable s’admeten, excepcionalment, les activitats i actuacions següents.... c) En sòl sense designació específica, els equipaments i dotacions que el Comú consideri adequats per aquests sòls, prèvia la tramitació del corresponent Pla especial de definició d’ús i condicions d’edificació.d) Excepcionalment, les activitats i actuacions que estableix l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i l’article 19 del Reglament Urbanística, previ atorgament de l’autorització regulada a l’article 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Article 144 Qualificació del sòl no urbanitzableEs sòl qualificat de no urbanitzable es qualifica en:Zones de protecció natural:...Zones exposades a riscos naturals:...Sòl sense designació específica: Constitueixen sòl sense designació específica els terrenys del Comú no inclosos en les subcategories anteriors.

a) Reglament urbanístic BOPA núm. 71 any 14 19.9.2002 pàg. 2171Article 19Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzableNo obstant les prohibicions establertes en l’article precedent, en sòl no urbanitzable s’hi admeten, excepcionalment, les activitats i actuacions següents:1. L’execució dels projectes d’interès nacional que regula l’article 61 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, quan sigui necessari que s’implantin o transcorrin per sòl no urbanitzable.2. Els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis els sòls que la planificació hagi qualificat d’urbanitzables.3. Excepcionalment, també són admissibles, amb subjecció a les condicions que estableixin els respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquial, les activitats següents:a) En sòls forestal i agrícola i ramader:L’obertura de noves pistes o camins de muntanya.La tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc.La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya associades a activitats agrícoles i ramaderes i no destinades a habitatge permanent. En aquest cas s’ha d’acreditar la condició d’agricultor del propietari, que ha de justificar la necessitat de les noves construccions, en relació amb l’activitat agrícola i ramadera en funcionament.Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles).L’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris.L’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada.L’habilitació d’instal·lacions esportives i refugis de muntanya.Els equipaments tècnics destinats als serveis públics.b) En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció:Les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis.c) En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès històric i cultural:La crema de vegetació i l’aprofitament de llenya.Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora dels ecosistemes i del paisatge i el gaudi de les belleses naturals.La rehabilitació i conservació de les bordes i edificis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns.d) En zones d’itineraris d’interès:Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora.e) En zones exposades a riscos naturals:Les instal·lacions o equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les personesi els béns i a la limitació del mateix risc.f) En zones de sòl sense designació específica:Els terrenys es poden utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan afronti amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent.4. En cap cas no s’admet la construcció d’habitatges de nova planta, xalets o bordes, encara que no es destinin a residència permanent, no vinculades a les activitats rústiques admeses. LGOTUArticle 51Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable1. Constitueixen excepcions a les prohibicions de caràcter general establertes en el règim del sòl no urbanitzable, previst a l’article 39, l’execució de projectes d’interès nacional definits a l’article 61, i els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis al sòl que la planificació hagi qualificat d’urbanitzable.2. També constitueixen excepcions, conforme a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial corresponents, i en el cas de la propietat privada, un cop obtinguda l’autorització pertinent segons el procediment fixat al títol IX, les actuacions següents:a) En sòls forestal i agrícola i ramader, l’obertura de noves pistes o camins de muntanya, la tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc; la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles); l’obertura de pistes d’esquí amb les infrastructures i els equipaments necessaris; l’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada, i l’habilitació d’instal·lacions esportives, refugis de muntanya i tots els equipaments tècnics destinats als serveis públics.b) En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció, les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis.c) En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès històric i cultural, la crema de vegetació i l’aprofitament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de les bordes i edificis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns.d) En zones d’itineraris d’interès, els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora.e) En zones exposades a riscos naturals, les instal·lacions o equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns i a la limitació del mateix risc.f) En zones de sòl sense designació específica, es pot utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infrastructures quan llindi amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent. [10] LGOTUArticle 139 Procediment d’autorització per a actuacions en sòl no urbanitzableEl procediment d’autorització per a les actuacions i usos d’excepció en sòl no urbanitzable previstos a l’article 51, s’ha d’ajustar als tràmits següents:...6. Quan les actuacions d’excepció previstes en sòl no urbanitzable siguin portades a terme pel mateix comú, una volta redactat l’avantprojecte i també posteriorment el projecte d’execució, els remet al Govern perquè n’emeti els informes corresponents.

[11] vegeu article 139.6 LGOTU, supra.



Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal