Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 

Les entitats ecologistes entreguen 1.386 firmes al Comú de Sant Julià

Imprimeix PDF

Premsa 05/11/2010

BonDia Andorra

Sant Julià de Lòria – Societat - Escrit per M. M.

Les quatre entitats que van promoure la campanya per preservar la Rabassa ‒l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), l’Associació per a la Protecció dels Animals, les Plantes i el Medi Ambient (Apapma), el Grup Rocafort i els Amics de la Rabassa‒ han lliurat les 1.386 signatures recollides al Comú de Sant Julià de Lòria per demanar que la zona sigui declarada espai protegit. La representant d’Amics de la Rabassa Pili Pijuan, que es va desplaçar a l’edifici administratiu lauredià juntament amb Carolina Motwani (ADN), Carlos Iriarte (Apapma) i Jesús Aparicio (Grup Rocafort), va apuntar ahir que, tot i que el document que han presentat “no té una validesa legislativa”, les entitats han volgut “deixar palès que hi ha molta gent a favor de la natura que creu que la Rabassa ha de ser un espai protegit”.

Llegiu-ne més...

Rendiment i viabilitat de Naturlàndia

Imprimeix PDF

Premsa 28/09/2010

Diari d'Andorra - Opinió

Per Meritxell Fiter, Roser Font, Santi Pijuan, M. Teresa Cairat, Marta Ribas, Josep M. Goicoechea, Anna Riberaygua i Pili Pijoan - 28/09/2010

Amics de la Rabassa ha encomanat un estudi per revisar la informació presentada en l’oferta d’ampliació de capital de Camprabassa SAU.

L’informe complet, disponible al web www.amicsdelarabassa.org, es limita a una valoració financera del projecte basada en la documentació facilitada als potencials inversors.

El projecte Naturlàndia es basa en una concessió administrativa del comú de Sant Julià de Lòria per 50 anys; la recuperació de la inversió s’ha de produir en aquest període. No es té informació sobre què passarà quan finalitzi la concessió: es renovarà, i si és així en quines condicions? Caldrà lliurar les inversions al comú a fons perdut, i en aquest cas en perfectes condicions? Això comportaria una inversió addicional.

Llegiu-ne més...

Informe sobre el rendiment i viabilitat de l'ampliació de capital de Camprabassa S.A.U.

Imprimeix PDF





Cliqueu sobre la imatge per llegir l'informe (PDF)


Els espais protegits tenen un impacte econòmic positiu en el 76% dels casos

Imprimeix PDF

Premsa 22/09/2010

BonDia

Escrit per M. S. C.

Els espais naturals protegits aporten canvis socioeconòmics positius en un 76% dels casos, segons un estudi fet pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Aquest informe posa en relleu la importància d’aquestes zones per al desenvolupament local, ja que en un 24% dels casos l’impacte ha estat zero i en cap cas el resultat de la regulació d’aquests espais ha comportat canvis socioeconòmics negatius. A més, els parcs naturals impulsen la creació de llocs de treball, sigui al mateix espai protegit o a les àrees immediates. Així, en alguns casos, indrets d’aquest tipus poden ocupar uns quants centenars de persones.

Llegiu-ne més...

El nostre paisatge

Imprimeix PDF

Premsa 20/09/2010

Periòdic d'Andorra - Opinió

El nostre paisatge

MONTSE RONCHERA

Divendres passat, en del marc de les 16enes Jornades Europees del Patrimoni organitzades pel Govern i l'ICOMOS, es va debatre al voltant del tema Patrimoni i paisatge, una qüestió extremadament important per a un petit país com el nostre que, històricament, ha comptat amb l'atractiu del seu paisatge natural i cultural.

 Sabem que a l'origen del turisme a Andorra el paisatge natural va ser la clau de volta dels pioners que van visitar les Valls. Més tard, l'explotació dels camps de neu i el fet de poder trobar articles comercials de tota mena i a bon preu van anar canviant el focus d'atractivitat del nostre país. El creixement econòmic que se'n va derivar va anar marcant de forma indeleble el paisatge d'Andorra: tothom tenia clar que el progrés era un manà del cel i que calia seguir l'onada expansiva per poder assolir una societat de benestar i deixar enrere la duresa del treball de la terra dels avantpassats. El progrés va justificar la construcció sense control, el desenvolupament d'infraestructures cada cop més complexes, el menysteniment del patrimoni arquitectònic i, col.lateralment, una especulació sense límits.

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal