Desolació


Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.


Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.


I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


Joan Alcover

 

Citació

Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
només quan s’hagi enverinat l’últim riu,
només quan s’hagi pescat l’últim peix;
només llavors descobriràs
que els diners no són comestibles.

Autor: Profecia dels indis Cree.
 

Què dir de Naturlandia?

Imprimeix PDF

Diari d’Andorra
La tribuna

Quan demanen pel Tobotronc la resposta que senten no és la que els agradaria sentir

Actualitzada 02/02/2018 a les 21:24 Jordi Pasques

A vegades sap greu i tot haver de respondre a les preguntes que et fan amics de fora referides a Naturlandia. Quan et demanen per pujar-hi un cap de setmana o directament et diuen d’anar, per exemple, a provar el Tobotronc, la resposta que senten no és la que els agradaria de sentir. Els parles del paratge de la Rabassa, de les amples i solitàries comes i dels rasos d’alta muntanya on t’hi sents lliure i on pots respirar a pleret; els parles de les vistes boniques i captivadores; els parles del Port Negre i de Calm de Claror i de Calm Ramonet i de la la Peguera, on t’hi porten les cames i on t’hi batega el cor; els parles de l’esquí de fons a les pistes de la Rabassa, les millors de tot Andorra, però... no els pots parlar amb ganes de transmetre bones sensacions de Naturlandia en conjunt, cosa que, repeteixo, sap greu, però no pots pas posar-los el caramel a la boca i fer-los dentetes explicant les meravelles de les instal·lacions pel sol fet de no contrariar la intenció de fer una visita a Naturlandia. Quan els respons: “Si hi voleu anar aneu-hi, però si em voleu creure, no baixeu amb el Tobotronc, perquè és perillós.” Com podeu imaginar, la cara del pare o de la mare que ha vist la propaganda de Naturlandia, amb l’atracció estrella del Tobotronc, en sentir que millor no s’hi aventurin, agafa un posat de sorpresa, com d’estranyesa. “Sí –els tornes a dir–, és perillós, jo no hi baixaria.” 

Llegiu-ne més...

Quina normalitat a Naturlandia?

Imprimeix PDF

Diari d'Andorra

La tribuna

Ha de sortir l’equip polític valent que faci ‘tabula rasa’ de tots els invents que s’han bastit al parc
Actualitzada 29/07/2017 a les 06:41 - Jordi Pasques

La crònica del reporter de televisió acabava amb un: “Naturlandia torna a la normalitat.” En les imatges, s’havia vist part de les instal·lacions del parc d’animals, centrant-se en l’espai on hi ha els ossos i on hi havia viscut, abans que un tret acabés amb la seva vida, l’os que es va escapar sortint per una porta que algú es va deixar oberta. La reacció del sotsdirector del parc d’animals va ser potser precipitada, però pel seu cap devia passar la imatge de l’os fugint i amb un tret d’escopeta certer es pensava que acabaria l’incident. Res més lluny de la realitat, puig tant ell com el director de Naturlandia eren acomiadats del seu lloc de treball i el sotsdirector, autor de la mort de l’os, detingut aquesta setmana per la policia, acusat per un delicte contra el medi ambient. La justícia haurà de determinar sí se’n deriva alguna pena o és aplicable la que correspongui al delicte del qual s’acusa l’autor del tret. L’os mort, que ja no tornarà, devia veure la porta ajustada i, llestos com són, la va creuar amb la curiositat de tots els ossos, i amb ganes de deixar el tancat on vivia juntament amb dos companys més. Al capdavall, aquest episodi és un altre sotrac per a Naturlandia, el parc d’aventures de les alçades de Sant Julià de Lòria que arrossega com si fos el viacrucis, una creu que cada vegada pesa més.

La normalitat referida a Naturlandia pel periodista de la televisió sona, ens ha de sonar, com a frase feta, que a vegades són emprades com a colofó d’un tema, d’una notícia, per estalviar-se l’haver de posar-se en terreny fangós. Perquè tots entenem que si alguna cosa no té Naturlandia des de fa molt temps –gosaria dir des del seu començament, ara ja fa una dècada– si hi ha un fet destacat és precisament la manca de normalitat en el seu desenvolupament i en la seva història. Quan es va posar la idea sobre la taula,

Llegiu-ne més...

Naturlandia i el parc d'animals

Imprimeix PDF

Diari d'Andorra

La tribuna

Per què continua obert el parc d’animals? Econòmicament és una inversió ruïnosa, èticament no té cap justificació, i els darrers fets demostren que la gestió que se’n fa és inadmissible

Actualitzada 26/06/2017 a les 20:24

Amics de la Rabassa

Des del grup Amics de la Rabassa no podem deixar d’expressar la nostra indignació, no sols per l’abatiment de l’os Torb, sinó també per la vergonya que suposa tenir un parc d’animals d’aquestes característiques a Andorra.

Els animals en captivitat exhibits a Naturlandia són un trist espectacle que avui en dia –a més d’anacrònic– és contrari al més elemental concepte de benestar animal. Els ossos, els llops, les daines, els cabirols, etc., són animals, molts d’ells corredors, que necessiten viure en llibertat en grans espais i habitatges ben diferents dels que ofereix Naturlandia. Cap raó pot justificar la seva captivitat, ni a la Rabassa, ni a cap altre lloc.

Fa poc temps es va celebrar la notícia del naixement de dos cadells d’os a Naturlandia. Dos animals condemnats a la captivitat de per vida, que per un d’ells s’ha acabat a trets.

Per què continua obert aquest parc d’animals? Econòmicament és una inversió ruïnosa, èticament no té cap justificació, i els darrers fets demostren que la gestió que se’n fa és inadmissible. Recordem també el cavall mort d’inanició. No tornarà a passar, es va dir llavors....

Que el parc d’animals serveixi d’espectacle per als infants de les escoles, casals d’estiu etc., és un mal exemple i contrari a tot projecte pedagògic que pretengui educar els infants en el respecte dels éssers vius.

Malauradament, any darrere any ha quedat demostrat que es tracta d’un projecte desfasat i inviable en la seva globalitat, tant des del punt de vista econòmic com de sostenibilitat mediambiental.

Llegiu-ne més...

La postveritat i el model islandès

Imprimeix PDF

Diari BonDia 

Opinió

David Gálvez
Escriptor  Dc., 21/06/2017 - 01:05

Tu fes-me cas a mi. Posem-li un nom que soni a natura i així el públic s’ho empassarà
molt millor d’entrada. Ja saps que la gent són uns carnussos. Només cal guiar-los en el
bon sentit i ells ja segueixen cap allí on tu els vulguis menar. Ecorabassa. Espera, més
genèric, tens raó. És veritat que ningú de fora sap què és això de la Rabassa.
Naturandorra. No, una cosa més internacional. Cal fer entendre als de fora que va de
natura i bosc i muntanya. Naturlandia, dius? Ostres, sí! Que bo! Naturlandia! Sona
fantàstic. Ja veig el rètol. I no hauria de dur un accent gràfic: Naturlàndia? Que no cal?
Que confondria als castellanoparlants. I als francesos. Entesos. I no parlem dels
anglòfons o els russos. Perfecte, Naturlandia, doncs.
Ara falta alguna bajanada publicitària més, com si fos el subtítol d’un llibre o un eslògan,
no? Naturlandia... i què més? Parc ecològic? Massa llarg. Què? Ah, doncs això ja no em
sembla tan malament.

Llegiu-ne més...

L’excap dels banders deixa clar que és il·legal portar una arma particular

Imprimeix PDF


El periodic.ad /noticia/58582/
 
Fonts consultades indiquen que les mesures de protecció no són adients i creuen
que cal tancar el parc

Societat Escaldes-Engordany LÍDIA RAVENTÓS 19.06.2017 03.00 h

L’abatiment d’un dels ossos de Naturlandia, el Torb, la setmana passada i les explicacions oficials sobre l’actuació
tant del Comú de Sant Julià de Lòria com del parc segueixen generant malestar i dubtes entre la ciutadania. A més
dels interrogants que pugui generar el com es va poder escapar l’animal del tancat, l’exresponsable del Cos de
Banders, Alain Arias, va deixar clar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC que la llei de caça «prohibeix totalment»
que el personal del parc pugui portar una arma al seu nom al vehicle. Segons Arias, l’arma de foc «ha d’estar
tancada amb clau i ha d’anar sempre a nom del parc, mai del personal».
Al seu entendre, «és vergonyós» que no se segueixin aquestes mesures de seguretat i, a més, «caldrà veure
quines responsabilitats s’atribueixen». «Hi ha d’haver conseqüències també penals a tota l’escala jeràrquica del
parc», va sentenciar. En un escrit a les xarxes socials, l’exresponsable del Cos de Banders ja va manifestar fa uns
dies la seva «indignació» per la «incompetència» amb la qual s’ha dut a terme tot l’afer.
En el mateix sentit, fonts consultades per aquest rotatiu van indicar que les mesures de protecció de les tanques on
es troben els animals no són suficients. De confirmar-se, l’incident s’hauria produït per problemes tècnics i no per
un error humà, el que requeriria de la necessitat de «tancar el parc o aquests fets es podrien repetir». Segons van
explicar les mateixes, a més de la tanca elèctrica que es veu sobre terra, en tancats per a animals com els ossos,
cal que la tanca arribi fins a dos metres i mig sota terra amb malles de com a mínim vuit centímetres de diàmetre
per tal que si l’animal fa un forat no es pugui escapar. «Un os mai saltarà una tanca perquè sap que hi ha
electricitat. En tot cas ho intentarà fent un forat, per la qual cosa cal que si el fan es trobin també un obstacle», van
indicar, tot afegint que els actuals «són tancats obsolets».

Llegiu-ne més...

Espai web patrocinat per                ADN               Avís legal