Naturlàndia i l’illa de Pasqua
Premsa 04/11/2008
Diari d'Andorra
Naturlàndia i l’illa de Pasqua
De Rabassa només en tenim una, no és un centre de proves de parcs d’atraccions ecològics, com diuen els promotors.
Patrick Morlaès Montané
• Allí, el bosc va ser delmat a fi de transportar i erigir 857 estàtues que representaven els avantpassats de les famílies dominants i que servien per afirmar la seva autoritat política i religiosa.
No estem tan lluny d’aquesta realitat. Hem de deixar la nostra empremta a qualsevol preu, encara que sigui per poc temps? Les persones que pensen així, com poden comparar la durada d’un mandat o la vida d’un home amb l’herència que deixarem a les generacions futures? Com poden comparar la durada d’un cantador de gall de bosc amb la durada de la seva pròpia vida o el temps que dura un mandat o la permanència d’un Tobotronc? I no tan sols això: una vegada destruït, cap persona no el podrà mai restaurar, per molts diners que hi posi.
Sapigueu que el gall de bosc és probablement l’espècie més sensible a les característiques naturals del bosc, i és de les primeres a desaparèixer quan aquestes característiques canvien. Podem dir que el gall de bosc, com el mussol pirinenc, és una espècie indicadora, que mesura la integritat dels nostres boscos. Salvar aquestes espècies no s’ha de fer pel simple motiu de creure’s que es defensa una espècie, sinó que és per vetllar pel respecte. La qualitat i l’equilibri del nostre bosc i de les altres espècies, incloent-hi la humana.
|
